diumenge, 30 d’abril de 2017

Se n'ha anat la Carmen Amorós

Se n'ha anat la Carmen Amorós. Tinc una edat que hauria de saber que les persones que conviuen amb el càncer es poden morir, però no ho acabo d'assumir, se m'han posat els ulls líquids.

Un ha de saber reconèixer quan passen per la teva vida persones excepcionals i la Carmen ho era. La vaig conèixer fa uns anys quan investigava sobre la vida professional del dibuixant Enric Sió, la Carmen va ser la seva dona i guardava tot el seu llegat. Em va obrir les portes de casa seva de bat a bat, em vaig sentir acollit i vàrem passar unes hores de xerrera intensa i per mi molt interessant. Em va passar un llibre seu, i encara que no sóc lector de poesia, el seu "Quadern balcànic" em va colpir. Ella era filla de la "gauche divine", els seus pares n'eren membres actius i ella de nena i de joveneta havia conegut a tots els escriptors sud americans, el escriptors d'aquí, els fotògrafs, les actrius, ... Pertanyia a la generació que havia gaudit i patit de la llibertat dels seus pares. Li vaig dir si en faria un llibre, em va comentar que no podia, ella era amiga de tots ells i sabia un munt d'històries, però eren històries que no li pertanyien, s'havien de quedar en la privacitat.

En altres reunions amb ella vaig gaudir de la seva intel·ligència i de la seva generositat en unes converses que eren una encontre de sensibilitats. La penúltima vegada que la vaig veure, li vaig dir que estava guapa, i era veritat, els cabells que portava ja no eren els seus però seguia tenint l'elegància, la bonhomia i el somriure de les grans senyores. Ahir vaig pensar que li volia enviar un article que tinc força embastat sobre Sió que es publicarà en un llibre. He fet tard... Avui em rellegiré l'article que va fer per Tentacles i el seu últim llibre "Ales de vidre" per poder retrobar-me el seu humor i poder gaudir una altra vegada de la seva companyia. Una abraçada al seu company Rafel, a la seva mare, a la seva família i a tots els seus amics. Avui, a partir de les 12 es fa una vetlla al tanatori de les Corts.

 Reproducció sense retocar del meu text publicat al facebook el 19/4/2017 al matí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada